«Aquesta és, malgrat el seu carácter de tempteig, una de les obres més interessants i colpidores dels anys 70. Aquesta novel·la entronca amb la llarga tradició europea del Bildungsroman o novel·la dels anys de formació, amb el tema de l'adolescéncia perduda peró persistent (H"lderlin, Musil, Hofmannsthal) i, sobretot, entronca amb la novel·la simbolista feta a partir de fragments de musicalitat perfecta i construcció poética ben controlada al servei d'algunes poques referéncies de contingut autobiográfic. A excepció de Solitud, de Víctor Catalá, potser cap altra obra de tota la literatura catalana moderna no ha exposat amb tanta perfecció i entusiasme pulsional els difícils camins a través dels quals el sexe arriba, tard o d'hora i sempre a partir d'un ancoratge malauradament edípic, al cos de l'altre. Les referéncies clares a l'eros homosexual, precisades amb l'escenificació literária d'un desig a la deriva, transideológic, i l'aparició de descripcions d'alt nivell estétic sobre la reunió de dos cossos en l'escena amorosa, fan d'aquesta novel·la l'obra on millor ha traspuat en catalá, fins avui, l'obertura estilística que l'obra teórica de Freud ha permés en el panorama de la literatura universal».
